LES PORS INFANTILS

Publicado por Rosana | 21:20 | 1 comentarios »



Les pors fan patir molt i és per aquest motiu que  cal acollir-les, acceptar-les (no ridiculitzar-les) i tenir-les en compte. Però cal també que les intervencions que vagen en el sentit d'afirmar la criatura i no en el sentit de "aquí estic jo per salvar-te", perquè això porta un missatge subliminar molt clar "em necessites, tu sol no pots ", cosa que incideix en els sentiments de debilitat, d'inseguretat i de dependència.

La manera de protegir als xiquets de les seves pors  és  procurar que les afronten en bones condicions i donar-los l'oportunitat que vagen desenvolupant i trobant 
estratègies personals per anar aprenent a suportar-les i superar-les. 


El fons de les primeres pors és el sentiment d’impotència de les criatures davant d’un món complex, que projecten sobre monstres, personatges poderosos, animals...
personatges imaginaris “dolents” que els ataquen... 


És la por d’haver d’afrontar la vida soles,
sabent-se dèbils i amb poques forces per sortir-se’n. És una por fonamentada, però irreal, 
imaginària, per la qual cosa, els raonaments de tipus “no has de tenir por perquè aquí no hi ha llops...” no serveixen. La criatura ja sap que “de veritat” no n’hi ha, però sí que n’hi ha en 
el seu cap. Se’ls pot ajudar millor quan som capaços d’entrar en el seu món imaginari.



Com es pot combatre la por  de la imaginació? 

 Acceptar i reconèixer les pors com a sentiments i  emocions tant propis de l'espècie humana com necessaris, perquè permeten protegir-nos davant dels perills, és el primer pas per poder elaborar recursos per conviure amb les pors. 

També ajuda parlar-ne en veu alta en família i a l'escola, compartir estratègies de superació, deixar d'associar valentia amb no tenir por és una de les actuacions que rebaixa la tensió i facilita una vivència més normalitzada.
                                                                                                                Carme Thió de Pol

Emocions que vencen a la por 


Hi ha emocions contràries a la por que resulten ser els millors aliats per lluitar contra ella:  ens referim a l'alegria, la seguretat, l'humor, l'enuig, la ràbia o el riure.                                                        Ensenyar   al   nostre   fill   a  enfrontar-se   a   les seues pors de la mà d'alguna d'aquestes emocions,resulta molt eficaç.          Si el nostre fill  por de la foscor, podem ensenyar-li a contraposar una altra emoció davant aquesta por. Per exemple, sentir ràbia cap a l'objecte que tem pot ajudar a enfrontar-s'he a ell.  Entrar en una habitació fosca sentint ràbia o riure, enfadar-se amb la foscor i amb els personatges que imagina o burlar-se d'ella,són actituds intel·ligents. Fins i tot podem teatralitzar i inventar una història:que entra en una habitació acompanyat d'un poderós guerrer capaç de vèncer la por perquè és molt més fort.  Aquestes històries ajudaran al nostre fill a superar les seves pors i sentir-sesi aconsegueix riure's dins d'una habitació a les fosques.

  També és important ajudar el nen a crear frases o imatges mentals de valentia i coratge que l'ajudin a enfrontar-se a la situació de por. És molt diferent entrar en una habitació fosca pensant "em van a  atacar" o "em trobaré monstres" de pensar "soc molt valent" i " soc capaç de quedar-me a fosques". Els primers missatges fan que la por cada vegada sigui més gran, paralitzant. En canvi els segons ajuden a mantenir la por a ratlla i poden ajudar a disminuir-la. 
 Itziar Franco Orti

1 comentarios

  1. Ma Jesús // 26 de maig del 2011, a les 21:54  

    Què mal que poden arribar a passar-ho els xiquets o xiquetes amb "pors"!

    Ells ho sufreixen i els pares també al vore'ls sufrir.

    Per això és d'agraïr, Rosana, que ens hages deixa't aquest senzills consells, que ens donen estratègies amb les quals, poder ajudar als nostres fills.