UNA SEPARACIÓ EN CASA

En general, els pares i les mares abans de separar-se, s'ho pensen molt. 

La raó fonamental és, que no volen perjudicar als fills-es amb la seua decisió, encara que també influeixen altres factors per a prendre eixa decisió: la pressió familiar, el què diran o què pensaran, i la sensació de fracàs en un projecte tan important. 

Quan els pares deixen de tenir una relació afectiva i de respecte, solen donar-se molts episodis d'enfrontaments i de desqualificacions mútues, les quals afecten als fills que, en ocasions, poden arribar a sentir-se culpables de la separació dels seus pares.

El millor és no buscar culpables, ni en els fills ni en els pares, i posar l'energia en trobar la millor manera de resoldre els problemes que aniran plantejant-se. 

MISSATGES CLAUS PER A RECORDAR AL XIQUET-A

- La decisió de separar-se és exclusivament dels pares. Ells han pres aquesta decisió perquè creuen que és el millor per a tots els components de la família. Els fills no han tingut res a veure en aquesta decisió. 

- Els pares no s'han separat perquè el xiquet s'haja portat malament, doncs altres vegades ho ha fet i no ha ocorregut així. 

- Ressaltar al xiquet quantes persones es preocupen per ell (avis, amics, professors,...) i desitgen que siga feliç. Per tant, ha d'esborrar eixa por que sent a ser abandonat, a quedar-se sols. Compta amb l'afecte de les mateixes persones. 

- Seguirà disposant dels dós pares, en tots els aspectes que ell precise, encara que ja no visquen junts. 

- Sempre que li preocupe alguna cosa o es trobe  mal, podrà parlar amb els pares si això li farà sentir-se millor. 

- Encara que els pares s'hagen separat, el xiquet pot igualment estimar i ser estimat.

- Els pares demostren el seu amor de molt diverses maneres. Però ha de sentir que els seus pares el segueixen volent si intenten estar amb ell tot el temps que poden, si l'ajuden quan ho necessita i si l'escolten. 

MISSATGES CLAUS PER ALS PARES

- No caure en la sobreprotecció del fill per pena;  li s'ha de seguir tractant com a un xiquet "normal" de la seua edat. Si no "no li ajudarem a créixer", acabarà comportant-se de forma inmadura i més infantil del que li correspon. 

- Totes les persones tenen virtuts i defectes; també els pares. Parlar amb el xiquet de l'altre progenitor amb arguments reals, sense caure en la ficció. 

- És preferible que, els dies d'estada amb el progenitor amb el que no hi viu tots els dies, no s'òmpliguen excessivament amb activitats, doncs si s'ocupa el temps a fer massa coses, no hi ha temps per a xarrar, comunicar-se,... 

- Els punts més conflictius dels pares després de la separació solen ser: els fills, els diners i les noves relacions. Intente ser objectiu i no intentar posar al fill de la seua part. Cal intentar solucionar aquestes qüestions, sense involucrar als fills. 

- És preferible per als xiquets, que cadscú, torne a constituir  una nova família, encara que un d'ells no siga el veritable progenitor; això repararà els vincles danyats, encara que requerirà temps l'acceptació d'eixa nova situació per part de tots.